ELS PASTORETS
ELS
PASTORETS
Tot i que el 1879, any en que neix la Joventut Catòlica de Molins de Rei, ja es feien representacions nadalenques, hi ha diferents factors que assenyalen el 1895 com l’any en que es comenta a representar “El Bressol de Jesús” de Frederic Soler “Pitarra”.
El primer un programa de mà de l’any 1923 en que es diu que “es compleixen 28 anys i més de 100 representacions d’aquest famós drama sacropastoril”. I un altre de l’any 1966 en que parla de “70 anys de representacions”. El programa de mà original conservat, però, data de 1919.
El segon, la mort d’en Pitarra el juliol de 1895, la qual cosa dona tot el sentit a que es representés el Nadal següent la seva obra. S’havia estrenat a Barcelona l’any 1891. D’aquesta manera comença un idili entre Els Pastorets de Pitarra i la vila de Molins de Rei que ens portà fins al 2015 (any en que en celebrem el 120è aniversari) només interromput durant una dècada entre els anys 1969 i 1978.
La peculiaritat de representar “El Bressol de Jesús” de Pitarra actualment ja només és compartida amb Berga i Sant Quirze de Besora, ja que la gran majoria de representacions a Catalunya són de versions com la de Folch i Torres (1916), entre d’altres.
Això i el fet de tenir músics i cants en directe situen als pastorets de Molins de Rei entre els més destacats del país.
La representació, actualment dirigida per Jordi Costa i amb música interpretada en directe, amb la direcció de Joan Monné està dividida en dos actes, el primer amb 11 escenes i el segon amb 12.
Actualment hi participen aproximadament uns 80 actors i actrius de totes les edats, mentre que la part tècnica comporta l’esforç i dedicació d’unes 20 persones més.
Habitualment es realitzen 5 o 6 interpretacions per any en període nadalenc.
Els textos solen encabir cada any crítiques socials d’àmbit local i dintre de la pròpia obra també s’hi encabeix un concurs de coplets de temàtica lliure amb únic requisit de que la mètrica encaixi en una coda específica de l’obra.
L’argument de l’obra:
Anomenada també “En Garrofa i en Pallanga”, l’obra es situa moments abans del naixement de Jesús tot vertebrant-se a través dels personatges de Satanàs i Sant Miquel com a representants del mal i el bé a la terra i centrant l’acció en una petita comunitat de pastors.
En Garrofa i en Pallanga, el primer ric però una miqueta talós que acabarà esdevenint l’alcalde de la comunitat i el segon el seu amic inseparable, en són els protagonistas amb les seves peripècies.
Paral·lelament trobem també el personatge de Raquel, enamorada del jove Jessè, però que els seus pares, els avars Aram i Betzabè, obliguen a casar-se amb el ric Garrofa.
Satanàs intervé en la pau de la comunitat tot influint a Raquel perquè convenci a Jessè de que mati a Garrofa per així poder-se’n lliurar.
La versió actual, tot i que és molt fidel al text original, s’estructura en 23 quadres o escenes, dividits en dues parts d’una hora i mitja aproximadament i conserva la música original escrita pel Mestre Blanch i interpretada per músics en directe.
La sàtira d’actualitat, també és un dels puntals d’unes representacions, que combinen tres dels valors més importants de Molins de Rei: El teatre, la cultura popular i l’associacionisme.